miércoles, 18 de mayo de 2016

Pràctica 7: Twitter

En aquesta entrada anem a presentar Twitter i el seu funcionament. En primer lloc entrem en Twitter i ens creem un compte donant-li a enregistrar. Ens creem un nom d'usuari i una contrasenya. Durant el procés ens preguntarà sobre els nostres gustos o el nostre compte de outlook per a configurar el nostre compte conforme a les nostres aficions o amb les amistats que tenim en altres plataformes i que és possible que també empren Twitter.

Una vegada creat el nostre compte passem a descriure les ferramentes més importants. Per a escriure un tweet ho podem fer de dues maneres. O bé donant-li a la ploma que hi ha a l'esquina superior dreta o bé donant-li a inici i escrivint en el requadre on diu "Què està passant?" Una vegada estem dins del quadrat  estem disposats a escriure podem observar que sols podem escriure un màxim de 140 caràcters. A més podem afegir-hi una imatge o vídeo, una ubicació, un gif o una enquesta.

Al costat del botó de piulejar hi apareix la nostra foto de perfil. Si hi pixem ens surt un menu os apareix la opció ver perfil. En aquesta opció ens eixiria un mur amb sols els nostres tweet. Podem modificar-lo mitjançant l'opció editar perfil. És important mencionar que cadascun dels tweets que fem tenen diferents opcions. Podem respondre als tweets d'altres persones, també podem retweetear que vendria a ser com reenviar el tweet al teu mur per a fer referència a que estàs d'acord amb el que es diu. També tenim un cor per a indicar que ens agrada. Per últim tenim tres punts on ens surt un menú on ens apareixen les següents opcions: compartir per missatge directe, copiar enllaç del tweet, inserir tweet, silenciar, bloquejar i reportar. Compartir per missatge directe ens permet manar el tweet a altra persona però de forma privada, sense que ningú excepte eixa persona puga vore-lo. Copiar l'enllaç del tweet ens permet manar el tweet per altra plataforma (per exemple Whatsapp) simplement copiant l'enllaç. Inserir tweet el que ens permet és collir un tweet del nostre compte generar un codi HTML que podem afegir al nostre blog, per exemple. Silenciar ens permet llevar-li la veu als comptes dels tweets silenciats perquè no ens surta cap notificació. Bloquejar ens serveix per a restringir a un compte i evitar que puga interaccionar amb nosaltres. Per últim, reportar ens serveix per a informar a la plataforma de Twitter de que hi ha algú que està posant anuncis, per exemple.

Per últim explicarem les funcions de configuració, que podem trobar-les en el menú desplegable que apareix al clicar sobre la foto de perfil (del costat del botó de twittear). El primer que ens apareix és la configuració del compte. Podríem canviar el nom d'usuari, el correu electrònic, l'idioma, la zona horària, o el contingut del país del que volem rebre notícies. També podem canviar opcions com que se'ns informe abans de mostrar contingut multimèdia que puga ferir la sensibilitat de algunes persones o que no ho faça; reproduir vídeos automàticament; que se'ns mostren els millors tweets primer o sol·licitar el nostre arxiu que serveix per a que Twitter ens envie un pdf amb tots els nostres tweets amb els quals podem, per exemple, fer un llibre.

Després de la configuració del compte tenim la configuració de la seguretat i la privacitat. Ací podem demanar que sen's demane una verificació cada vegada que iniciem sessió; també podem restablir la nostra contrasenya. Això serveix per a que per exemple ens faça una pregunta que sols nosaltres coneixem la resposta i d'aquesta manera sols nosaltres puguem restablir la contrasenya. També podem configurar el nostre compte per a que puguem iniciar sessió amb un codi o que sempre se'ns demane la contrasenya. En privacitat podem protegir els meus tweets de ser vists per usuaris que no volem de manera que podem determinar qui pot vore-los i qui no. El mateix passa amb les etiquetes. Podem permetre o no permetre que els demés ens etiqueten en fotos; afegir una ubicació; permetre que altres em troben per la meua direcció del correu o el número de telèfon; permetre que qualsevol ens afija al seu grup o no i per últim podem dir que volem rebre missatges privats o directes de qualsevol persona o configurar-lo perquè sols ens puguen manar els nostres coneguts.

Pel que respecta a temes de contrasenya, ací podem canviar la antiga per una nova ingressant la contrasenya antiga i posant una nova.

En targetes i enviaments ens permetria fer compres per Twitter. Es guardaria el mètode de pagament per a futures compres al igual que les coses que compres (que surtiríen en l'apartat d'historial de demandes).

L'opció de mòbil ens permet, si fiquem el nostre telèfon mòbil, descarregar-nos l'aplicació mòbil de Twitter i a més estar connectat de manera que se'ns enviaria un codi d'accés al mòbil cada vegada que vulguem ficar-nos.

També tenim la possibilitat de rebre notificacions per correu electrònic. Aquestes notificacions farien referència a, en funció de les nostres preferències, els m'agrada, les mencions, els re-twits, les respostes, els nous seguidors, els missatges directes, etc.

En les notificacions web, la diferència que té amb respecte a l'anterior és que jo puc accedir a Twitter mitjançant el meu mòbil mitjançant web.

En l'opció cercar amics podem trobar amics emprant la nostra llibreta de direccions la qual podriem pujar, o podriem emprar gmail i outlook per a importar les llibretes de contactes d'aquestes.

En comptes silenciades i comptes bloquejades apareixen els comptes als quals li vam donar a bloquejar o silenciar en algun dels seus tweets.

En aplicacions podriem sincronitzar comptes de Facebook, per exemple, amb el nostre compte de Twitter.

En widget tenim la possibilitat de crear els nostres widgets. Un exemple seria la capacitat d'inserir en el blog el nostre mur del Twitter.

Per últim en les meues dades de twitter ens demana la contrasenya i és perquè ací podrem accedir a les nostres dades relacionades amb el correu electronic, el telèfon, la data de creació del compte, l'historial de inici de sessió, etc.

Una vegada hem explicat tota la configuració, explicarem les últimes ferramentes. 

En primer lloc, l'ajuda. Aquesta està al menú desplegable de la foto de perfil (del costat del botó de twittear). Ací anirem en el cas de necessitar qualsevol tipus de suport. Després tenim el botó d'inici, que està en l'esquina superior esquerra. Ací tindrem un mur amb els twits de tots els usuaris que seguim i també els nostres mateixos. Al costat, representat amb el símbol d'una campaneta estan les notificacions, on ens apareix una safata d'entrada amb tots els missatges de nous seguidors, twits comentats, repiulejats o que han agradat a la gent. I al costat tenim els missatges directes, que es la safata d'entrada dels nostres missatges privats, aquells que la gent ens envia però que ningú excepte nosaltres podem vore. I en últim joc la barra de cerca on podem trobar usuaris, tendències, pàgines o twits determinats cercant paraules clau.

Ací tenim un exemple de piuleig

Origen: propi


Ampliació pràctica 7

En aquesta entrada parlarem sobre Twitter en l'aula. Una vegada ja sabem com emprar-lo, hem de saber com introduir-lo, de manera que en aquest enllaç http://www.genbeta.com/redes-sociales-y-comunidades/12-metodos-para-aprovechar-twitter-en-la-educacion apareixen 12 mètodes per a poder fer-ho. També podem trabar uns altres en aquest enllaç http://twitter.antoniogarrido.es/twitter_en_educacin.html. Tots aquest són propostes per a emprar el Twitter. Altra proposta que també estan portant a terme alguns centres és els concursos de micro-contes. Això ve a ser un concurs literàri però en comptes de escriure una història llarga, els xiquets han d'escriure una mini història en un tweet.

D'altra banda, en aquest enllaç  http://www.eduteka.org/articulos/TwitterEducacion podem vore als usos de Twitter en la educació. Aquí tenim una guia de com emprar Twitter a més de la presentació de Edmodo, del qual ja vam parlar en entrades anteriors; recomanacions per a l'us en l'aula; bones pràctiques d'us i fins i tot usuaris de Twitter relacionats amb la educació.
Per a finalitzar, es important tindre en compte els perills que les xarxes socials suposen i hem de controlar que els nostres alumnes no patesquin https://emiliorey.wordpress.com/2009/01/17/los-10-peligros-de-twitter/
En aquest vídeo podem vore una experiència real on Oscar Martínez ens conta la seua experiència emprant Twitter en l'aula.

Ampliació teoria tema 13

En aquesta entrada desenvoluparem les ampliacions sobre el tema 13 de teoria. He de dir que n'hi ha bastant informació sobre el tema de les tablets i els ipads. En aquest enllaç hi apareixen una gran varietat de aplicacions educatives que podem emprar en l'aula http://www.eduapps.es/. No sols hi apareixen apps per als xiquets sino també per al professor, com poden ser edmodo o additio.

D'altra banda, tenim un projecte cridat Projecta que es pot trobar ací http://www.plataformaproyecta.org/metodologia/la-tablet-educacion-primariaProjecta és una iniciativa educativa de la Fundació Amancio Ortega i de la Fundació Santiago Rey Fernández-Latorre que respon a la labor compromesa d'amdues institucions amb el foment de la innovació en l'àmbit educatiu i la millora de la qualitat de la ensenyança. En l'article.on es parla dels avantatges de les tablets, còm s'han d'aplicar en l'escola, què aconseguim a això i el paper que juga com a innovació en la educació.
Origen: http://goo.gl/cAeK0H

D'altra banda, si pensem en els avantatges, ací tenim una llista amb 8 d'ells http://blogs.okdiario.com/tecnologia/2015/02/03/ventajas-usar-tablets-educacion-976. M'agradaria destacar sobre tot el segon avantatge, el que fa referència a la motivació de l'alumnat. És indubtable que hui en dia les noves tecnologies ens lleven la davantera en el camp de la motivació i l'entreteniment. Si aconseguim introduir les tabletes en l'ambit educatiu i logrem que tinguen els xiquets la mateixa motivació que tenen actualment per jugar a la tablet però en classe, haurem avançat moltíssim.

No obstant això, el fet de mostrar les avantages de les tablets en l'aula no significa que no hi haja inconvenients i dificultats. Sí que hi ha. En aquest enllaç s'expliquen 9 d'ells: http://www.totemguard.com/aulatotem/2012/03/9-dificultades-importantes-al-adoptar-tablets-en-el-aula/. Sobre aquesta llista m'agradaria destacar el punt 9 on es parla dels costos. Figura inclús una taula amb un suposat pressupost del que ens costaria una infraestructura de tablets.

Per a finalitzar, aquesta és una notícia sobre les tablets en que es diu que estan començant a substituir als llibres de text http://www.abc.es/madrid/20150420/abcp-tablet-come-libro-texto-20150419.html. Aquest és un gran debat que ja parlavem en temes anteriors. B-learning o E-learning?

En aquest vídeo es parla sobre la introducció de les tablets en les aules en un projecte suportat per la Universitat Autònoma de Madrid, Telefònica, BQ i Google.


Ampliació teoria tema 12

En aquesta entrada desenvoluparem el funcionament dels desenvolupadors linux educatius. Ja en la entrada de teoria vam parlar d'Edubundu, Skole Linux, Opensuse, Puppy Linux y Tuquito. No obstant això ací parlarem de Parley, Stellarium i Gbrainy. Aquests són software educatius de linux

Parley
En primer lloc, què es Parley? Doncs segons Wikipèdia és Parley és un programa de memorització desenvolupat per KDE i que forma part del seu projecte educatiu Kdeedu. Consisteix en un programa que maneja bases de dades per a organitzar exercicis de tipus fitxes. En aquest vídeo podem vore com funciona el programa i el tipus de fitxes que n'hi ha, com per exemple verbs, ossos, etc.



Stellarium
Stellarium és un programa que ens ajuda a estudiar la geografia i ens dona una visió avançada de dades sobre la terra, el sol, la lluna, les estreles, etc. És un programari de codi obert i es pot descarregar ací http://www.stellarium.org/es/. A més podem vore un vídeo de com funciona a continuació:


Gbrainy
Gbrainy és un joc de trencaclosques per a GNOME pensat per a l'ús educatiu. És programari lliure i està llicenciat sota la GNU GPL. És un joc per a desenvolupar la capacitat cognitiva dels alumnes amb problemes de lògica, matemàtiques, castellà, etc. Podem descarregar-lo ací http://gbrainy.uptodown.com/windows. En el següent vídeo podem vore com funciona:


Una vegada que tenim una breu visió dels programes que podem emprar en la nostra aula, hem de passar a la acció e instal·lar Lliurex en el nostre col·legi. La manera de fer-ho està explicada ací http://www.benavent.org/recetas/howtos/educacion.php. Ací se'ns presenta el IES Torregroso i la seua experiència amb Linux.

Per últim, veurem les advantages i advantages de Linux comparant-lo amb Windows. En aquest enllaça http://www.rinconsolidario.org/linux/win-Lin/win-Lin.html fan una comparació dels dos tenint en compte la instal·lació, la compatibilitat, el software i la robustesa.

Ampliació teoria tema 11

Sobre aquesta entrada voldria fer èmfasi en els objectes d'aprenentatge. En primer lloc és important saber què són i aquest vídeo el resumeix prou bé. En ell s'especifica la definició, per a què serveixen, què components tenen i quins són i quals són les seues característiques.


En aquesta pàgina http://www.um.es/gat/tdm/aretio.php també s'especifiques i m'agradaria prestar especial atenció a les característiques, ja que són bastant importants. Aquests són: 
  • Reutilització
  • Educativitat
  • Interoperabilitat
  • Accesibilitat
  • Durabilitat
  • Independència i autonomia 
  • Generativitat
  • Flexibilitat, versatilitat i funcionalitat
Un exemple de lloc on trobar objectes d'aprenentatge, a banda del projecte agrega i del projecte Learning Space voldríem destacar el banc d'imatges i sons del ministeri. Podem provar-lo ací: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/. Com podem comprovar, té una estructura senzilla. Dalt a la dreta estan situat els camps de cerca on especificarem el tipus d'arxiu que es tem buscant, com fotografies, vídeos, sos, il·lustracions o animacions. D'altra banda, si el que volem és cercar per nivells, tenim a l'esquerra els nivells de primària, E.S.O., batxillerat i formació professional. Una vegada hem fet click en un d'elles se'ns obri un menú amb les assignatures o diferents cursos de F.P. També podem cercar els arxius per la temàtica que tenen. Si triem aquesta opció haurem de clicar en col·leccions.

Per altra banda, si el que volem no és buscar objectes d'aprenentatge sino que volem crear-los, Scorm ens pot ajudar. Per a informar-nos un poc més sobre el seu funcionament podem redirigir-nos a la pàgina http://www.educacontic.es/blog/crear-paquetes-scorm del ministeri on apareix una imatge orientativa i diverses pàgines per a ampliar informació. D'entre elles podem destacar la següent http://blogs.ua.es/gonzalo/2009/09/25/como-construir-un-paquete-scorm-con-reload-editor/ on apareix una llista de 10 pasos senzills per a crear un paquet Scorm.

Tutorial de common cartridge?

A continuació desenvoluparem el punt 3.1. sobre les llicències d'Intenet. Pense que no queda del tot clar la diferència entre copyright i copyleft, per això ací tenim un enllaç on s'expliquen clarament les diferències http://es.slideshare.net/sandroperez37017/cuadro-comparativo-entre-derecho-de-autor-copyright-y-copyleft. Si prestem atenció a la segona transparència de la diapositiva que hi apareix podem vore que apareix la definició de drets d'autor, copyright i copyleft però sols compara copyright i copyleft i posa les seues similituds.

Per a explicar les llicències Creative Commons de manera divertida als xiquets podriem emprar aquesta imatge per a il·lustrar còm serien cadascuna de les restriccions.


Origen: https://goo.gl/C8F5W3





Per a terminar, i a mode de experiència real, sobre el domini públic hem de dir que a principis de maig
el famós boler de Ravel va passar a domini públic despés de 88 anys. Podem vore la noticia ací http://www.lasexta.com/noticias/cultura/bolero-ravel-deja-ser-maurice-ravel-anos-despues_201605035729c47a6584a80f945f91e6.html

Por aquells que no coneixeu la cançó, podeu vore-la ací.


lunes, 16 de mayo de 2016

Teoria tema 13

Tema 13: Ipad en Educació Primària: aplicacions pràctiques.

Índex

  1. Què és l'Ipad?
  2. Característiques d'un Ipad
  3. Propostes de treball per l'Ipad
  4. L'ipad en l'aula de primària
  5. Aplicacions Ipad per a Educació primària
1. Què és l'Ipad?
  • L'Ipad és dels cridats ordinadors "tablet": és un aparell fi, de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a color que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.
  • Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic a més d'un programari especials per a fulls de càlcul i processament de texts.
  • No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l'aspecte multimèdia, com llegir periòdics o vore vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.
2. Característiques d'un Ipad

3. Propostes de treball per l'Ipad
  • Enregistrament d'audio. Gravar i editar audios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.
  • Esquema.Emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipèdia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet.
  • Mapa conceptual. Resumir els continguts d'un tema de llengua o coneixement del medi creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.
  • Resum de notícies. Buscar i llegir un article usant un lector de notícies d'un periòdic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail.
  • Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en Ibooks i després de la seua lectura elabora un document en Documents Free amb la fitxa tècnica,, breu resum i opinió personal.
  • Narració visual. Crear una narració digital emprant PuppetPals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d'audio.
  • Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d'una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.
  • Fitxes PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-notis free para remitir-se-la al professor/a pujant-la a un espai comú.
  • Edició d'imatges. Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en una nota d'EverNote per afegir textos i una locució d'àudio que completa el treball d'un tema.
  • Geolocalizació de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb Word Explorer.
4. L'ipad en l'aula de primària
  • Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no es necessari cap coneixement informàtic previ.
  • Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus de forma ràpida
  • Permet treballar les diferent àrees del currículum a traves de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l'alumnat i possibilitant l'aprenentatge lúdic.
  • L'ipad possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts , perquè l'aprenentatge sigui significatiu).
5. Aplicacions Ipad per a Educació primària

Teoria tema 12

Aplicacions educatives del programari lliure pag 361

Índex
  1. Què és Línux?
  2. Software lliure
  3. Avantatges i desavantatges del software lliure (I)
  4. Lliurex
1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible amb Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que provar en el mercat.
    • La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
    • La segona és que el sistema va acompanyat del codi font.
  • El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/ biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquests han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.
  • Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386- 486, Pentium Pro, Pentium II, III, IV... 
2. Software lliure. pàgina 364
  • Llibertat d'usar el programari amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d'estudiar com funciona el programari i adaptar-lo a les teves necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies
  • Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es benefície.

3. Avantatges i desavantatges del software lliure pag 366
Avantatges
  • Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
  • Eliminació de barreres de pressupostos.
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'àmplia disponibilitats d'eines i llibreries.
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica , a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
  • Tendeix a ser molt eficient (perquè molta gent ho optimitza, millora).
  • Tendeix a ser molt divers, s'adapta a cada cas.
Desavantatges
  • La corba d'aprenentatge és major.
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errades.
  • No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
  • Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant
  • L'usuari ha de tenir nocions de programari, ja que l'administració del sistema recau molt en la automatització de tasques
  • La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge , llicències d'us, eines amb un mateix fi, poden crear confusió.

4. Lliurex (TABLA 19.2)

LliureX, és una distribució GNU/Linux , està basat completament en  Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu pag 367
Edubundu
Skole Linux
Opensuse
Puppy Linux
Tuquito

pàgina 370 tabla 19. 4 distribucions linux en España

Castilla la Manxa molinux
Cantabria linux global
Galicia Galinux
Cataluxa Lincat
Madrid Max
Melilla melinux
Euskadi Ehux