miércoles, 18 de mayo de 2016

Pràctica 7: Twitter

En aquesta entrada anem a presentar Twitter i el seu funcionament. En primer lloc entrem en Twitter i ens creem un compte donant-li a enregistrar. Ens creem un nom d'usuari i una contrasenya. Durant el procés ens preguntarà sobre els nostres gustos o el nostre compte de outlook per a configurar el nostre compte conforme a les nostres aficions o amb les amistats que tenim en altres plataformes i que és possible que també empren Twitter.

Una vegada creat el nostre compte passem a descriure les ferramentes més importants. Per a escriure un tweet ho podem fer de dues maneres. O bé donant-li a la ploma que hi ha a l'esquina superior dreta o bé donant-li a inici i escrivint en el requadre on diu "Què està passant?" Una vegada estem dins del quadrat  estem disposats a escriure podem observar que sols podem escriure un màxim de 140 caràcters. A més podem afegir-hi una imatge o vídeo, una ubicació, un gif o una enquesta.

Al costat del botó de piulejar hi apareix la nostra foto de perfil. Si hi pixem ens surt un menu os apareix la opció ver perfil. En aquesta opció ens eixiria un mur amb sols els nostres tweet. Podem modificar-lo mitjançant l'opció editar perfil. És important mencionar que cadascun dels tweets que fem tenen diferents opcions. Podem respondre als tweets d'altres persones, també podem retweetear que vendria a ser com reenviar el tweet al teu mur per a fer referència a que estàs d'acord amb el que es diu. També tenim un cor per a indicar que ens agrada. Per últim tenim tres punts on ens surt un menú on ens apareixen les següents opcions: compartir per missatge directe, copiar enllaç del tweet, inserir tweet, silenciar, bloquejar i reportar. Compartir per missatge directe ens permet manar el tweet a altra persona però de forma privada, sense que ningú excepte eixa persona puga vore-lo. Copiar l'enllaç del tweet ens permet manar el tweet per altra plataforma (per exemple Whatsapp) simplement copiant l'enllaç. Inserir tweet el que ens permet és collir un tweet del nostre compte generar un codi HTML que podem afegir al nostre blog, per exemple. Silenciar ens permet llevar-li la veu als comptes dels tweets silenciats perquè no ens surta cap notificació. Bloquejar ens serveix per a restringir a un compte i evitar que puga interaccionar amb nosaltres. Per últim, reportar ens serveix per a informar a la plataforma de Twitter de que hi ha algú que està posant anuncis, per exemple.

Per últim explicarem les funcions de configuració, que podem trobar-les en el menú desplegable que apareix al clicar sobre la foto de perfil (del costat del botó de twittear). El primer que ens apareix és la configuració del compte. Podríem canviar el nom d'usuari, el correu electrònic, l'idioma, la zona horària, o el contingut del país del que volem rebre notícies. També podem canviar opcions com que se'ns informe abans de mostrar contingut multimèdia que puga ferir la sensibilitat de algunes persones o que no ho faça; reproduir vídeos automàticament; que se'ns mostren els millors tweets primer o sol·licitar el nostre arxiu que serveix per a que Twitter ens envie un pdf amb tots els nostres tweets amb els quals podem, per exemple, fer un llibre.

Després de la configuració del compte tenim la configuració de la seguretat i la privacitat. Ací podem demanar que sen's demane una verificació cada vegada que iniciem sessió; també podem restablir la nostra contrasenya. Això serveix per a que per exemple ens faça una pregunta que sols nosaltres coneixem la resposta i d'aquesta manera sols nosaltres puguem restablir la contrasenya. També podem configurar el nostre compte per a que puguem iniciar sessió amb un codi o que sempre se'ns demane la contrasenya. En privacitat podem protegir els meus tweets de ser vists per usuaris que no volem de manera que podem determinar qui pot vore-los i qui no. El mateix passa amb les etiquetes. Podem permetre o no permetre que els demés ens etiqueten en fotos; afegir una ubicació; permetre que altres em troben per la meua direcció del correu o el número de telèfon; permetre que qualsevol ens afija al seu grup o no i per últim podem dir que volem rebre missatges privats o directes de qualsevol persona o configurar-lo perquè sols ens puguen manar els nostres coneguts.

Pel que respecta a temes de contrasenya, ací podem canviar la antiga per una nova ingressant la contrasenya antiga i posant una nova.

En targetes i enviaments ens permetria fer compres per Twitter. Es guardaria el mètode de pagament per a futures compres al igual que les coses que compres (que surtiríen en l'apartat d'historial de demandes).

L'opció de mòbil ens permet, si fiquem el nostre telèfon mòbil, descarregar-nos l'aplicació mòbil de Twitter i a més estar connectat de manera que se'ns enviaria un codi d'accés al mòbil cada vegada que vulguem ficar-nos.

També tenim la possibilitat de rebre notificacions per correu electrònic. Aquestes notificacions farien referència a, en funció de les nostres preferències, els m'agrada, les mencions, els re-twits, les respostes, els nous seguidors, els missatges directes, etc.

En les notificacions web, la diferència que té amb respecte a l'anterior és que jo puc accedir a Twitter mitjançant el meu mòbil mitjançant web.

En l'opció cercar amics podem trobar amics emprant la nostra llibreta de direccions la qual podriem pujar, o podriem emprar gmail i outlook per a importar les llibretes de contactes d'aquestes.

En comptes silenciades i comptes bloquejades apareixen els comptes als quals li vam donar a bloquejar o silenciar en algun dels seus tweets.

En aplicacions podriem sincronitzar comptes de Facebook, per exemple, amb el nostre compte de Twitter.

En widget tenim la possibilitat de crear els nostres widgets. Un exemple seria la capacitat d'inserir en el blog el nostre mur del Twitter.

Per últim en les meues dades de twitter ens demana la contrasenya i és perquè ací podrem accedir a les nostres dades relacionades amb el correu electronic, el telèfon, la data de creació del compte, l'historial de inici de sessió, etc.

Una vegada hem explicat tota la configuració, explicarem les últimes ferramentes. 

En primer lloc, l'ajuda. Aquesta està al menú desplegable de la foto de perfil (del costat del botó de twittear). Ací anirem en el cas de necessitar qualsevol tipus de suport. Després tenim el botó d'inici, que està en l'esquina superior esquerra. Ací tindrem un mur amb els twits de tots els usuaris que seguim i també els nostres mateixos. Al costat, representat amb el símbol d'una campaneta estan les notificacions, on ens apareix una safata d'entrada amb tots els missatges de nous seguidors, twits comentats, repiulejats o que han agradat a la gent. I al costat tenim els missatges directes, que es la safata d'entrada dels nostres missatges privats, aquells que la gent ens envia però que ningú excepte nosaltres podem vore. I en últim joc la barra de cerca on podem trobar usuaris, tendències, pàgines o twits determinats cercant paraules clau.

Ací tenim un exemple de piuleig

Origen: propi


Ampliació pràctica 7

En aquesta entrada parlarem sobre Twitter en l'aula. Una vegada ja sabem com emprar-lo, hem de saber com introduir-lo, de manera que en aquest enllaç http://www.genbeta.com/redes-sociales-y-comunidades/12-metodos-para-aprovechar-twitter-en-la-educacion apareixen 12 mètodes per a poder fer-ho. També podem trabar uns altres en aquest enllaç http://twitter.antoniogarrido.es/twitter_en_educacin.html. Tots aquest són propostes per a emprar el Twitter. Altra proposta que també estan portant a terme alguns centres és els concursos de micro-contes. Això ve a ser un concurs literàri però en comptes de escriure una història llarga, els xiquets han d'escriure una mini història en un tweet.

D'altra banda, en aquest enllaç  http://www.eduteka.org/articulos/TwitterEducacion podem vore als usos de Twitter en la educació. Aquí tenim una guia de com emprar Twitter a més de la presentació de Edmodo, del qual ja vam parlar en entrades anteriors; recomanacions per a l'us en l'aula; bones pràctiques d'us i fins i tot usuaris de Twitter relacionats amb la educació.
Per a finalitzar, es important tindre en compte els perills que les xarxes socials suposen i hem de controlar que els nostres alumnes no patesquin https://emiliorey.wordpress.com/2009/01/17/los-10-peligros-de-twitter/
En aquest vídeo podem vore una experiència real on Oscar Martínez ens conta la seua experiència emprant Twitter en l'aula.

Ampliació teoria tema 13

En aquesta entrada desenvoluparem les ampliacions sobre el tema 13 de teoria. He de dir que n'hi ha bastant informació sobre el tema de les tablets i els ipads. En aquest enllaç hi apareixen una gran varietat de aplicacions educatives que podem emprar en l'aula http://www.eduapps.es/. No sols hi apareixen apps per als xiquets sino també per al professor, com poden ser edmodo o additio.

D'altra banda, tenim un projecte cridat Projecta que es pot trobar ací http://www.plataformaproyecta.org/metodologia/la-tablet-educacion-primariaProjecta és una iniciativa educativa de la Fundació Amancio Ortega i de la Fundació Santiago Rey Fernández-Latorre que respon a la labor compromesa d'amdues institucions amb el foment de la innovació en l'àmbit educatiu i la millora de la qualitat de la ensenyança. En l'article.on es parla dels avantatges de les tablets, còm s'han d'aplicar en l'escola, què aconseguim a això i el paper que juga com a innovació en la educació.
Origen: http://goo.gl/cAeK0H

D'altra banda, si pensem en els avantatges, ací tenim una llista amb 8 d'ells http://blogs.okdiario.com/tecnologia/2015/02/03/ventajas-usar-tablets-educacion-976. M'agradaria destacar sobre tot el segon avantatge, el que fa referència a la motivació de l'alumnat. És indubtable que hui en dia les noves tecnologies ens lleven la davantera en el camp de la motivació i l'entreteniment. Si aconseguim introduir les tabletes en l'ambit educatiu i logrem que tinguen els xiquets la mateixa motivació que tenen actualment per jugar a la tablet però en classe, haurem avançat moltíssim.

No obstant això, el fet de mostrar les avantages de les tablets en l'aula no significa que no hi haja inconvenients i dificultats. Sí que hi ha. En aquest enllaç s'expliquen 9 d'ells: http://www.totemguard.com/aulatotem/2012/03/9-dificultades-importantes-al-adoptar-tablets-en-el-aula/. Sobre aquesta llista m'agradaria destacar el punt 9 on es parla dels costos. Figura inclús una taula amb un suposat pressupost del que ens costaria una infraestructura de tablets.

Per a finalitzar, aquesta és una notícia sobre les tablets en que es diu que estan començant a substituir als llibres de text http://www.abc.es/madrid/20150420/abcp-tablet-come-libro-texto-20150419.html. Aquest és un gran debat que ja parlavem en temes anteriors. B-learning o E-learning?

En aquest vídeo es parla sobre la introducció de les tablets en les aules en un projecte suportat per la Universitat Autònoma de Madrid, Telefònica, BQ i Google.


Ampliació teoria tema 12

En aquesta entrada desenvoluparem el funcionament dels desenvolupadors linux educatius. Ja en la entrada de teoria vam parlar d'Edubundu, Skole Linux, Opensuse, Puppy Linux y Tuquito. No obstant això ací parlarem de Parley, Stellarium i Gbrainy. Aquests són software educatius de linux

Parley
En primer lloc, què es Parley? Doncs segons Wikipèdia és Parley és un programa de memorització desenvolupat per KDE i que forma part del seu projecte educatiu Kdeedu. Consisteix en un programa que maneja bases de dades per a organitzar exercicis de tipus fitxes. En aquest vídeo podem vore com funciona el programa i el tipus de fitxes que n'hi ha, com per exemple verbs, ossos, etc.



Stellarium
Stellarium és un programa que ens ajuda a estudiar la geografia i ens dona una visió avançada de dades sobre la terra, el sol, la lluna, les estreles, etc. És un programari de codi obert i es pot descarregar ací http://www.stellarium.org/es/. A més podem vore un vídeo de com funciona a continuació:


Gbrainy
Gbrainy és un joc de trencaclosques per a GNOME pensat per a l'ús educatiu. És programari lliure i està llicenciat sota la GNU GPL. És un joc per a desenvolupar la capacitat cognitiva dels alumnes amb problemes de lògica, matemàtiques, castellà, etc. Podem descarregar-lo ací http://gbrainy.uptodown.com/windows. En el següent vídeo podem vore com funciona:


Una vegada que tenim una breu visió dels programes que podem emprar en la nostra aula, hem de passar a la acció e instal·lar Lliurex en el nostre col·legi. La manera de fer-ho està explicada ací http://www.benavent.org/recetas/howtos/educacion.php. Ací se'ns presenta el IES Torregroso i la seua experiència amb Linux.

Per últim, veurem les advantages i advantages de Linux comparant-lo amb Windows. En aquest enllaça http://www.rinconsolidario.org/linux/win-Lin/win-Lin.html fan una comparació dels dos tenint en compte la instal·lació, la compatibilitat, el software i la robustesa.

Ampliació teoria tema 11

Sobre aquesta entrada voldria fer èmfasi en els objectes d'aprenentatge. En primer lloc és important saber què són i aquest vídeo el resumeix prou bé. En ell s'especifica la definició, per a què serveixen, què components tenen i quins són i quals són les seues característiques.


En aquesta pàgina http://www.um.es/gat/tdm/aretio.php també s'especifiques i m'agradaria prestar especial atenció a les característiques, ja que són bastant importants. Aquests són: 
  • Reutilització
  • Educativitat
  • Interoperabilitat
  • Accesibilitat
  • Durabilitat
  • Independència i autonomia 
  • Generativitat
  • Flexibilitat, versatilitat i funcionalitat
Un exemple de lloc on trobar objectes d'aprenentatge, a banda del projecte agrega i del projecte Learning Space voldríem destacar el banc d'imatges i sons del ministeri. Podem provar-lo ací: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/. Com podem comprovar, té una estructura senzilla. Dalt a la dreta estan situat els camps de cerca on especificarem el tipus d'arxiu que es tem buscant, com fotografies, vídeos, sos, il·lustracions o animacions. D'altra banda, si el que volem és cercar per nivells, tenim a l'esquerra els nivells de primària, E.S.O., batxillerat i formació professional. Una vegada hem fet click en un d'elles se'ns obri un menú amb les assignatures o diferents cursos de F.P. També podem cercar els arxius per la temàtica que tenen. Si triem aquesta opció haurem de clicar en col·leccions.

Per altra banda, si el que volem no és buscar objectes d'aprenentatge sino que volem crear-los, Scorm ens pot ajudar. Per a informar-nos un poc més sobre el seu funcionament podem redirigir-nos a la pàgina http://www.educacontic.es/blog/crear-paquetes-scorm del ministeri on apareix una imatge orientativa i diverses pàgines per a ampliar informació. D'entre elles podem destacar la següent http://blogs.ua.es/gonzalo/2009/09/25/como-construir-un-paquete-scorm-con-reload-editor/ on apareix una llista de 10 pasos senzills per a crear un paquet Scorm.

Tutorial de common cartridge?

A continuació desenvoluparem el punt 3.1. sobre les llicències d'Intenet. Pense que no queda del tot clar la diferència entre copyright i copyleft, per això ací tenim un enllaç on s'expliquen clarament les diferències http://es.slideshare.net/sandroperez37017/cuadro-comparativo-entre-derecho-de-autor-copyright-y-copyleft. Si prestem atenció a la segona transparència de la diapositiva que hi apareix podem vore que apareix la definició de drets d'autor, copyright i copyleft però sols compara copyright i copyleft i posa les seues similituds.

Per a explicar les llicències Creative Commons de manera divertida als xiquets podriem emprar aquesta imatge per a il·lustrar còm serien cadascuna de les restriccions.


Origen: https://goo.gl/C8F5W3





Per a terminar, i a mode de experiència real, sobre el domini públic hem de dir que a principis de maig
el famós boler de Ravel va passar a domini públic despés de 88 anys. Podem vore la noticia ací http://www.lasexta.com/noticias/cultura/bolero-ravel-deja-ser-maurice-ravel-anos-despues_201605035729c47a6584a80f945f91e6.html

Por aquells que no coneixeu la cançó, podeu vore-la ací.


lunes, 16 de mayo de 2016

Teoria tema 13

Tema 13: Ipad en Educació Primària: aplicacions pràctiques.

Índex

  1. Què és l'Ipad?
  2. Característiques d'un Ipad
  3. Propostes de treball per l'Ipad
  4. L'ipad en l'aula de primària
  5. Aplicacions Ipad per a Educació primària
1. Què és l'Ipad?
  • L'Ipad és dels cridats ordinadors "tablet": és un aparell fi, de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a color que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.
  • Té un teclat en la pantalla, també un teclat opcional físic a més d'un programari especials per a fulls de càlcul i processament de texts.
  • No obstant això, els analistes diuen que la seua principal característica està en l'aspecte multimèdia, com llegir periòdics o vore vídeos, més que la seua utilitat com a laptop.
2. Característiques d'un Ipad

3. Propostes de treball per l'Ipad
  • Enregistrament d'audio. Gravar i editar audios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.
  • Esquema.Emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipèdia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet.
  • Mapa conceptual. Resumir els continguts d'un tema de llengua o coneixement del medi creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.
  • Resum de notícies. Buscar i llegir un article usant un lector de notícies d'un periòdic per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail.
  • Comentari de lectura. Llegir un llibre digital en Ibooks i després de la seua lectura elabora un document en Documents Free amb la fitxa tècnica,, breu resum i opinió personal.
  • Narració visual. Crear una narració digital emprant PuppetPals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d'audio.
  • Gràfics estadístics. Crear gràfics a partir d'una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.
  • Fitxes PDF. Realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-notis free para remitir-se-la al professor/a pujant-la a un espai comú.
  • Edició d'imatges. Localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en una nota d'EverNote per afegir textos i una locució d'àudio que completa el treball d'un tema.
  • Geolocalizació de materials. Explorar una zona geogràfica, comarca, província, país, etc amb Google Earth. Situar marcadors que continguin textos, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb Word Explorer.
4. L'ipad en l'aula de primària
  • Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no es necessari cap coneixement informàtic previ.
  • Simplement amb la seua manipulació, aprens les claus de forma ràpida
  • Permet treballar les diferent àrees del currículum a traves de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l'alumnat i possibilitant l'aprenentatge lúdic.
  • L'ipad possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts , perquè l'aprenentatge sigui significatiu).
5. Aplicacions Ipad per a Educació primària

Teoria tema 12

Aplicacions educatives del programari lliure pag 361

Índex
  1. Què és Línux?
  2. Software lliure
  3. Avantatges i desavantatges del software lliure (I)
  4. Lliurex
1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible amb Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que provar en el mercat.
    • La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
    • La segona és que el sistema va acompanyat del codi font.
  • El sistema ho formen el nucli del sistema (kernel) més un gran nombre de programes/ biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquests han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.
  • Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linux són Intel 386- 486, Pentium Pro, Pentium II, III, IV... 
2. Software lliure. pàgina 364
  • Llibertat d'usar el programari amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d'estudiar com funciona el programari i adaptar-lo a les teves necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies
  • Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es benefície.

3. Avantatges i desavantatges del software lliure pag 366
Avantatges
  • Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicències.
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
  • Eliminació de barreres de pressupostos.
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'àmplia disponibilitats d'eines i llibreries.
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica , a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
  • Tendeix a ser molt eficient (perquè molta gent ho optimitza, millora).
  • Tendeix a ser molt divers, s'adapta a cada cas.
Desavantatges
  • La corba d'aprenentatge és major.
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errades.
  • No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
  • Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant
  • L'usuari ha de tenir nocions de programari, ja que l'administració del sistema recau molt en la automatització de tasques
  • La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge , llicències d'us, eines amb un mateix fi, poden crear confusió.

4. Lliurex (TABLA 19.2)

LliureX, és una distribució GNU/Linux , està basat completament en  Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu pag 367
Edubundu
Skole Linux
Opensuse
Puppy Linux
Tuquito

pàgina 370 tabla 19. 4 distribucions linux en España

Castilla la Manxa molinux
Cantabria linux global
Galicia Galinux
Cataluxa Lincat
Madrid Max
Melilla melinux
Euskadi Ehux

domingo, 15 de mayo de 2016

Pràctica 8: Webquest

Classe pràctica sobre la webquests del 29-14-16

En aquesta pràctica explicarem el funcionament de la webquest. En primer lloc ens ficarem en Google sites i posarem, com sempre, el nostre usuari i contrasenya de google. Una vegada dins, el primer que faríem per començar es donar-li a crear i després seleccionar plantilla en blanc. Després el que faríem es ficar el títol de la nostra webquest. Si no ens agrada, després el podrem canviar. Ens pot passar que el nom esté ja  utilitzat i en eixe cas haurem de ficar lletres i números per a aconseguir un que no ho tinga ningú. En la següent part ens posa seleccionar tema però no pondrem ningú, sinó que el deixarem el predeterminat. Podem afegir una descripció del lloc, que el podem posar després i finalment li donarem a crear després d'haver-hi demostrat que no som un robot.

El que se'ns mostra a continuació serà el nostre entorn de treball. A la part superior dreta tenim tres icones:



Editar la pàgina: A l'hora d'editar la pàgina simplement ens permetria escriure (sense saber HTML). Al igual que passa amb un word, podem canviar el color del text, el tipus de lletra, afegir enllaços, posar negreta, cursiva, fer una llista numerada, augmentar o disminuir el sagnant, afegir un HTML, etc. D'altra banda, en l'opció d'inserir, tenim l'opció d'inserir una imatge i una vegada inserida també podem canviar la mesura de la imatge (mesura petita, mesura mitjana, mesura gran) i podriem alinear-la a l'esquerra, a la dreta o al centre. També podem inserir un enllaç, quadres de text i gadgets relacionats amb google com per exemple: un calendari; documents directament des del drive; si volem que la nostra webquest tinga interacció amb nosaltres també podem inserir un botó de Hangout per a que la gent puga parlar amb nosaltres; un mapa per a indicar on estem; inserir un vídeo de You Tube (i en la opció HTML també podem canviar els paràmetres de grandària d'aquest vídeo per a adaptar la seua mesura al que volem). Com ja sabem, el video no es veu fins que la pàgina no està publicada. D'altra banda, en format, tindríem la possibilitat de posar, igual que en Word, "Títol 1" "Títol 2" "Títol 3" que serien els diferents format i a més podriem taxar, fer un superíndex o un subíndex, posar codis o alinear el text a l'esquerra, a la dreta o centrar-lo. Després tenim taula on podriem inserir una taula i editar les seues columnes i files. També tenim l'opció de disseny on podem dissenyar la apariència del nostre apartat, si volem que siga una sola columna, dos, tres... I per últim tenim ajuda on podem vore tot el necessari per al funcionament de Google Sites.

Crear pàgina: Si punxem ací ens permetrà afegir les parts a la nostra webquest. Segons la teoria, la nostra pàgina web ha de tindre les següents parts: introducció, tasca, procés, avaluació, conclusió i orientacions per al professor. Així que comencem assignant un nom a la primera pàgina i posarem Introducció, la plantilla serà la predeterminada de pàgina web i per últim hem de seleccionar la ubicació de la nostra pàgina i la posarem en un nivell superior i li done a crear. Hem de posar números davant de cada títol de pàgina ja que si no s'ordenarà alfabèticament i tindrem l'ordre que nosaltres volem. Una cosa important és que dins del procés anem a ficar altres pàgines. Si seleccionem procés i li punxem a crear hem de assignar com a nom de pàgina activitat 1, activitat 2... fins a 5, però en comptes de colocar-la en un nivell superior marcarem la casella de classificar la pàgina en "3. procés" de manera que es crearà una pàgina però en un subnivell dins de l'apartat de procés. Si volem eliminar una pàgina ens anirem a la roda que hi ha al costat de crear pàgina i li donarem a eliminar pàgina.













Mes accions: En aquesta part explicarem les funcions més interessants. Ja vam dir que eliminar pàgina ens ajudaria a borrar les pàgines que ja no volem. També tenim modificar el disseny del lloc i administrar el lloc. En modificar el disseny del lloc tenim en la part de dalt les coses que podem canviar (encapçalament, navegació horizontal, barra lateral i el peu de pàgina). En la part de navegació horizontal, si hi cliquem ens desapareixeran els hipervincles de dalt, ja que hem deshabilitat l'opció. No obstant això, si la habilitem sols apareix la presentació. Per a editar-la hem de punxar sobre la navegació horizontal una vegada habilitada. Aleshores ens apareixerà un quadre on podem afegir-hi les diferents pàgines. Per a fer-ho hem de donar-li a afegir pàgina i l'estil posarem "quadres" i li donarem a acceptar. Si en comptes de la navegació horizontal volem vore la barra lateral, també podem habilitar-la o deshabilitar-la. Per últim en el peu de pàgina podriem posar per exemple la llicència Creative Commons o el nostre nom com a creadors de la webquest, de manera que cada vegada que baixem la pàgina aparega. D'altra banda tenim administrar el lloc. En aquesta opció podem canviar el nom del lloc per si al principi vam triar un que no ens agrada. També podem fer una descripció de la nostra webquest. A continuació tenim el que es diu la landing page o també denominada pàgina de destinació, això és la pàgina a la que volem que es redireccionen tots els lectors una vegada es fiquen en la nostra webpage. De forma predeterminada està posat la presentació, de manera que la deixarem així. També tenim l'emmagatzematge del lloc, és a dir, l'espai web que ens queda per a pujar informació. Després tenim quí volem que ens trove. Tenim com a opcions que els proveïdors de cerca siguen aquest lloc o google. Després altra funció interessant és la que fa referència als mòbils. Podem habilitar la opció per a que si algú veu la nostra webquest des del mòbil, esta es puga ajustar automàticament a la pantalla del mòbil. Seguidament, baix de general tenim la pestanya de compartir i permisos. Ací editarem quí pot vore el nostre lloc web. Podem agregar col·laboradors i determinar quí te accés a la nostra webpage (tot el mon, sols els que tinguen l'enllaç o sols certs usuaris). Nosaltres posarem sols els que tinguen l'enllaç. D'alt tindrem l'enllaç que haurem d'enviar. Després, a la pestanya de direcció web no ho tocarem i passarem directament a la pestanya de temes, colors i fonts. En pàgina completa podem canviar el fons inserint una imatge i esta la podem adaptar a les nostres preferències si volem estirar-la, si volem que es repita, si volem que estiga centrada o en un costat, etc. També podem editar la capçalera per que tinga una imatge diferent i el mateix amb l'àrea del contingut, on podem canviar el títol de la pàgina, i els diferent encapçalaments. També podem editar tots els tipus de lletra, canviant la font o el color.  Hi ha altra pestanya que es diu activitats recents del lloc, ací apareix cadascuna de les activitats que anem fent i podriem anar a la activitat en la que ens hem quedat. També hi apareix una opció per a vore i modificar la organització i estructura de les pàgines, però això recomanen no tocar-lo així que no ho explicarem. També tenim la ferramenta d'arxius adjunts. Així apareixen els arxius que hagem pujat bé per a ser emprats pels alumnes com a part de l'exercici o bé que nosaltres els hem pujat per a que formen part de la decoració de la nostra pàgina (com poden ser les imatges del disseny i fons de la webquest). La part de plantilles de pàgines i la seqüència de comandaments de Apps tampoc ho comentarem. Tenim una opció que es diu elements eliminats, ací apareixen tots els elements i arxius que una vegada vam pujar però que després vam borrar. Amb això ja podem començar la nostra webquest.

*Totes les imatges d'aquesta entrada són d'origen propi.

domingo, 1 de mayo de 2016

Teoria tema 11

Classe teòrica del dia 20-04-16

Tema 11: Objectes d'aprenentatge i llicències en internet (que correspon amb la pàgina 337 del tema 18 del manual.

Índex
  1. Què són els objectes d'aprenentatge?
  2.  On trobar objectes d'aprenentatge?
  3. Llicències en Internet
1. Què són els objectes d'aprenentatge?
  • Qualsevol entitat, digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquen:
    • Continguts Multimèdia
    • Continguts instructius
    • Objectes d'aprenentatge
    • Programari educatiu i eines de programari
    • Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat tecnològicament.
D'altra banda els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades* que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre recursos d'aprenentatge i la seva utilització,
Metadades*: Son les característiques que defineixen a un objecte d'aprenentatge i el diferencien d'una altre.

2. On trobar objectes d'aprenentatge?
  • Projecte Agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel Ministeri d'Educació ofereix gran quantitat e recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació i format, en general, pr qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d'E-learning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.
  • Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on line, que poden ser descarregats en format SCORM o Comon Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

3. Llicències en Internet

Drets d'autor o copyright
El dret d'autor és un conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que són fruit de la seua creació. En el món anglosaxó es denominat copyright y es representa mitjançant el símbol ©. Protegeixen qualsevol obra que es considere de naturalesa intel·lectual.

Alguns exemples poden ser:

— Invencions científiques i tecnològiques 

— Produccions literàries o artístiques 

— Marques i signes distintius

— Dibuixos i models industrial


L'autor adquireix els drets de còpia, distribució, reproducció, exhibició i modificació de la seua obra o, com se sol indicar, tindria «tots els drets reservats». A més, li pertanyerien els següents drets respecte a l'ús de la seua obra: - Drets morals. Dret a ser reconegut com a autor i a exigir el respecte a la integritat i a la no alteració de la seua obra. Aquests drets no es poden cedir, vendre o transferir, i són irrenunciables i imprescriptibles. - Drets patrimonials. Són aquells que permeten l'explotació de l'obra. Aquests drets els gaudeix l'autor al llarg de la seua vida, i els seus hereus o drethavents després de la seua mort durant un termini determinat (a Espanya aquest termini és de 70 anys) . Posteriorment, l'obra passa a formar part del domini públic. Aquest dret es divideix en:

Drets morals. Dret a ser reconegut com a autor i a exigir el respecte a la integritat i a la no alteració de la seua obra. Aquests drets no es poden cedir, vendre o transferir, i són irrenunciables i imprescriptibles.


- Drets patrimonials. Són aquells que permeten l'explotació de l'obra. Aquests drets els gaudeix l'autor al llarg de la seua vida, i els seus hereus o drethavents després de la seua mort durant un termini determinat (a Espanya aquest termini és de 70 anys) . Posteriorment, l'obra passa a formar part del domini públic. Aquest dret es divideix en:

        · Drets d'explotació. Permeten al titular autoritzar o prohibir els actes d'explotació de la seua obra i poder exigir una retribució a canvi de la dita autorització.


         · Drets compensatoris. Pretenen neutralitzar les possibles pèrdues ocasionades pels drets deixats de percebre a causa de les còpies privades, reproduccions o prestacions protegides. Per a poder recaptar esta compensació s'han imposat taxes sobre els mitjans de gravació, com és el cànon digital, i s'han creat entitats per a la gestió del cobrament, com la SGAE. La utilització d'obres sense autorització pot suposar la infracció dels drets de propietat intel·lectual. Davant d'una infracció, el titular pot exercitar les accions penals y/o civils previstes en la llei, que en els supòsits més greus es castiga amb penes de presó y/o multa.



Com alternativa al Copyright apareixen les llicències lliures. La primera d'elles es la que es diu llicència de domini públic:Una obra passa al domini públic quan expiren els drets patrimonials. Açò pot succeir perquè l'autor renuncie de forma directa a ells o més habitualment quan transcorre un termini determinat després de la mort de l'autor. El termini mínim a nivell mundial és de cinquanta anys, encara que molts països ho han estés àmpliament. Quan una obra forma part del domini públic significa que es pot utilitzar i modificar lliurement, sempre que es respecten els drets morals de l'autor, els quals li pertanyeran per sempre. Si l'obra és modificada, es pot establir una nova llicència de copyright, en la que l'autor dels canvis adquireix els drets patrimonials sobre ells, no obstant el qual sempre s'haurà d'indicar l'autor original de l'obra. 
 


La segent es diu Copyleft. Lä llicència Copyleft el que fa és que elimina les restriccions del copyright. L'unica cosa que s'ha de mantindre en una llicència copyleft és que la copia ha de mantindre els mateixos drets que la original.





A continuació explicarem les llicències Creative Commons. Existeixen 6 tipus de llicència i són les següents:








A més, si combinem les icones superiors ens surten sis tipus de llicència Creative Commons i són les següents:

sábado, 30 de abril de 2016

Ampliació pràctica 8

En aquesta entrada podem mostrar la pàgina Educastur http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowqp/index.asp?page=1&iPageSize=20&order=nivel&sort=Asc on apareixen moltíssimes webquest per a diverses àrees de coneixement.

Hem de dir que sobre les webquest, aquestes poden tindre diferents noms en funció de la plataforma que s'està emprant:
  • Miniquest (1 sessió)
  • Blogquest (blogger)
  • Tubequest (youtube)
  • Earthquest (google earth)
  • Geoquest (Google Earth, Google maps)
Una altra proposta en la que podem emprar Google Sites és per a que els xiquets creen la seua pàgina web senzilla que podem emprar per a la presentació de projectes per exemple. No faria la funció de webquest però estaria emprant google sites.

Per últim, en aquest vídeo se presenta la webquest com mode d'ensenyança:


domingo, 17 de abril de 2016

Ampliació pràctica 6

Origen: http://goo.gl/0NHJm
En aquesta entrada parlarem de les aplicacions educatives del Google Calendar. Una bona pràctica podria ser tindre un calendari en la pàgina web del col·legi on aparega el calendari general de festivitats com per exemple els ponts, el dia del pare i la mare, carnestoltes, les vacances de nadal i de estiu. Altre calendari podria ser per als dies especials del col·legi per exemple setmana cultural, fin de curs, graduacions, excursions, etc. I per últim cada curs tendria el seu propi calendari amb les dades dels examens, dates de entrega de projectes i treballs i també els deures que es manen. Els xiquets podrien seleccionar els calendaris que els interessen i a més els pares podrien estar atents del que anem fent a classe. És cert que al fer-lo nosaltres restem autonomia als xiquets i els lliurem de la responsabilitat de fer-ho ells però d'altra banda evitem que als xiquets se'ls oblide apuntar-se els deures en l'agenda i per culpa d'això vinguen a l'escola al dia següent amb la tasca sense fer.
No obstant això, si encara volem que els nostres alumnes participen d'aquesta eina, pense que encara podem fer-ho. Jo propondria que els xiquets pogueren emprar un ordinador de classe (tenint en compte que em de tindre un) i podriem fer que un grup siga l'encarregat del calendari i cada dia, 5 minuts abans de terminar la classe haurien de editar i actualitzar el calendari amb els deures que ha manar el professor, en aquest cas nosaltres.

M'agradaria a continuació inserir el video de promoció del Google Calendar ja que va ser cridaner en que trencava amb els estereotips i em va cridar molt la atenció, d'altra banda, de manera còmica amb el desig de l'home de fer yoga es veu clarament les possibilitats que ens ofereix aquesta eina.




Per últim seria interessant que encara que els xiquets es facen càrrec del Google Calendar, seria necessari que nosaltres, com a docents, tinguem un registre per escrit de les dades més importants ja que si confiem massa en les tecnologies, a voltes poden fallar, com és aquest cas: https://goo.gl/9WuW0Y on en el fòrum de Google es queixen de que estan desapareixent esdeveniments. En concret ací tenim un en concret d'un col·legi.
Origen: propi


Pràctica 6: Google Calendar

Classe pràctica del dia 15-04-16
Per a fer us del Google Calendar primer entrarem en el nostre compte de Google. Una dada important sobre aquest recurs és que podem sincronitzar el calendari del mòbil amb Google Calendar per a que els nostres esdeveniments apareguen en forma de notificació. Com podem vore en la part de arriba a la dreta tenim el dia, setmana, mes, 4 dies o agenda. Açò servix per a determinar la vista del nostre calendari 
A la dreta d'això tenim el botó de "més" en el qual podem imprimir o actualitzar el nostre calendari. També, dalt a la esquerra, on posa hui podem canviar de dia i pasar al següent mitjançant l'us de les fletxes.

A continuació, dalt a la dreta tenim un engranatge amb les opcions. Tenim diferents vistes: normal, còmoda o compacta, no obstant això no s'aprecia massa la diferència entre els tres. Després en configuració és on podem canviar les característiques més importants.

Si observem les següents imatges podem vore totes les opcions que podem editar.


Podem canviar el idioma i país, la zona horària, la data i el format de la hora. Aquests són aspectes necessaris per a un calendari. A més també tenim la possibilitat d'editar la durada de l'esdeveniment o ficar la opció de reunió ràpida on t'enviaria una notificació al teu mòbil 5 minuts abans de que finalize la reunió per a que no s'allarguen més del normal. També podem editar el dia en que que comença la setmana. Nosaltres la comencem en dilluns però per exemple els anglesos la comencen els diumenges. A continuació tenim la opció d'atenuar els esdeveniments, és a dir, que quan un esdeveniment ja ha passat perd brillantor per a indicar que ja no hem de preocupar-nos per ell. A més a més tenim la opció de que els caps de setmana no apareixen en la opció de setmana i de més. També podem editar en la vista predeterminada per a que pugem configurar la nostra agenda en funció del que més ens agrade, per exemple que es mostre una setmana, dia, mes... i podem tindre també una vista personalitzada amb els dies que nosaltres volem (3,4,5,6...). D'altra banda podem determinar la nostra ubicació i el temps atmosfèric per a poder planificar els nostres esdeveniments en funció d'això. A més podem manar els esdeveniments als nostres companys amb els que volem compartir les nostres quedades i fer que Google Calendar ens mostre els esdeveniments que no han sigut acceptat pels nostres companys.. També podem afegir invitacions de forma automàtica al nostre calendari. Aquesta última opció es millor deixar-la per defecte en sí ja que si la canviem se'ns afegiran automàticament totes des invitacions, les acceptades, les denegades i les que encara no han contestat, de manera que se'ns formarà una barreja de invitacions que faran molt confús en nostre calendari.També podem afegir videotrucades per a fer esdeveniments mitjançant Hangouts. D'aquesta manera, quan arrive l'hora de l'esdeveniment, t'arriba una notificació amb la URL de la videoconferència que has de tindre. Aquesta URL és privada de manera que ningú es pot ficar. D'altra banda podem afegir altres tipus de calendaris com el xinés el persa o el jueu.

A continuació, una vegada guardada la configuració i ja havent tornat a la part principal si punxem en un event podem editar-lo amb detalls del calendari, compartir el calendari o editar les notificacions. 
Si punxem en editar notificacions podrem vore el següent:
Podrem editar les notificacions per a que se'ns notifique mitjançant una ventana emergent o mitjançant un correu. A més també podem editar el temps d'antelació amb que se'ns envia. I podem afegir fins a 5 notificacions més per a diferents dies i configurar-les segons el temps d'antelació amb que se'ns envien i el mode en que ho fan. Baix tenim altres tipus de notificacions com per exemple la d'agenda diària on el mòbil ens envia tots els dies a les 5 del mati la nostra agenda del dia.

A la pestanya de la esquerra apareix compartir aquest calendari. Ací editarem les persones amb les que volem compartir les nostres rutines. Si no volem que el nostre calendari no siga públic, haurem de agregar el correu dels companys amb els que volem compartir-ho.

En altra pestanya més a la esquerra tenim els detalls del calendari on podem afegir una descripció o podem adjuntar en forma de codi HTML
Baix del tot podriem borrar el nostre calendari i aleshores aniria a la paperera que està en la pertanya de dalt a la dreta.

Per a finalitzar explicarem com crear un calendari nou i un esdeveniment nou. Per a crear un calendari nou seguirem la següent ruta: configuració>calendari>crear un calendari
I per a crear un esdeveniment simplement farem click en el botó roig que diu crear en la pantalla principal.

Al crear el nostre esdeveniment li donarem un color, una data i hora i configurarem la privacitat del mateix.

I ja hem terminat.
Ací tenim un exemple:

*Totes les imatges d'aquesta entrada són d'origen propi

Ampliació teoria tema 10

En aquesta entrada anem a destacar el us de dues plataformes o recursos que podem emprar en la nostra aula. Són Twiducate i twitter curator.



Origen: http://goo.gl/b91AjJ
En primer lloc començarem amb Twiducate. Aquesta és una ferramenta interesantísima que servix per a crear xarxes socials en l'àmbit educatiu. Els professors tan sols han de crear un compte i començar a gestionar les xarxes que utilitzarem amb els nostres alumnes, als quals afegirem. Dins de l'aplicació, comptem amb un editor de text i podem agregar enllaços i imatges. Quins usos educatius podem donar-li? Sobre aquesta qüestió podem vore el enllaç http://goo.gl/RkFC9y on se'ns adverteix que hem de començar afegint els nous recursos a poc a poc i començant pels que ja sabem com emprar com Facebook, Twitter o els blogs. La pàgina la podem trobar en el següent enllaç http://www.twiducate.com/. A més ací tenim el vídeo de presentació de la aplicació:


En ell s'explica que els nostres estudiants formen part de la revolució digital on empren Internet per a divertir-se però també per a aconseguir informació i fer treballs i mitjançant Twiducate motivem als estudiants a prestar atenció i a gaudir amb l'aprenentatge. És com el Twitter original però per a educació.
Per últim ací tenim un enllaç http://wikisaber.es/comunidadwiki/blogs/blogpost.aspx?id=15818 sobre la edat de registre i privacitat, comunicació, grups privats, objectes de la red, objectes educatius i unes conclusions finals.

Origen: https://goo.gl/ZEqtFS
D'altra banda està Twitter Curator. Aquesta és una ferramenta desenvolupada per Twitter mitjançant el qual crees projectes en el que es cerquen diferents temes de diferents països on es poden vore les tendències actuals. Es poden fer col·leccions amb twits i podem emprar aquesta opció per a demanar als nostres alumnes que cerquen qualsevol tema. Per exemple podem demanar opinions de gent sobre un tema d'actualitat. Tota aquesta informació però de forma més ampliada i detallada a mode de tutorial es presenta a aquest vídeo:


Podem trobar la pàgina en el següent enllaç https://curator.twitter.com/. Per últim tenim un article de presentació per part de Twitter en el que s'expliquen els advantages de la plataforma així com la col·laboració d'empreses de medis, companyies de producció, emissores de radio i cadenes de TV, administracions locals e inclús sales de concerts i events. Podem trobar-lo ací https://goo.gl/qbe660.

sábado, 16 de abril de 2016

Ampliació teoria tema 9

Sobre aquesta entrada tenim que proposar per a més informació aquest enllaç on ens mostra propostes pràctiques que fer amb videotrucades a més de exposar alguns avantatges i disadvantages que té. http://canaltic.com/blog/?p=2016.
Ací tenim un vídeo on s'empra Skype per a fer una classe de primer de primària en un col·legi d'Alacant. Podem vore que els xiquets mantenen l'atenció constantment. És necessari que hi hagen dos professores, en aquest cas està la professora de pràctiques i la professora normal.


En aquest enllaç s'explica la experiència http://goo.gl/5Aworf
També podem emprar esta plataforma per a parlar amb gent important que tenen una agenda ajustada i no sempre poden assistir al col·legi. Un exemple és aquesta conferència amb el director de cine Borja Mucientes en un col·legi de Galícia amb la classe de cinquè de primària. Aquesta experiència pot ser molt interessant ja que trenquem amb les barreres i a més els xiquets tenen la possibilitat de preguntar coses i trobar exemples i models a seguir.


Per últim, emprar les videoconferències podrien no emprar-se com una cosa puntual. Seria genial que totes les classe foren gravades i que si alguna vegada un xiquet està malalt o està ingressat en l'hospital i va a faltar durant un llarg període de temps poguera atendre a la classe sense necessitat d'estar present.
Per a finalitzar m'agradaria compartir el següent enllaç amb vosaltres http://dim.pangea.org/revistaDIM24/docs/BPvideoconferenciajmanuelsaez.pdf en ell s'exposa un projecte d'interculturalitat mitjançant Skype. Es tracta d'un projecte de diverses escoles de tot el mon que participen fent videoconferències on els alumnes comparteixen les seues inquietats i preguntes. Segons ens expliquen el idioma per defecte en totes les videoconferències és el anglés però de vegades als alumnes d'altres països els interessa practicar el seu castellà i parlen en espanyol. Altres vegades es fa una dinàmica diferent, es diu Mystery call i consisteix en una trucada a un lloc misteriós on han de fer preguntes al seu conferenciant per a endevinar el lloc al que estan trucant. La plataforma que empren per a comunicar-se es la següent: http://hlwskypers.pbworks.com/w/page/36437388/h(ooked-on-)-l(inks)-w(orldwide en aquest enllaç classifica les escoles per continents en una taula i amb descripcions breus sobre la conferència com edat dels conferenciants, temàtica de la que es pretén parlar o el idioma en la que es pretén fer la comunicació.

Per a terminar i a mode de curiositat exposem el següent enllaç http://www.vidyo.com/wp-content/uploads/2013/10/Vidyo-HME-CStudy-US.pdf que és un article sobre el terratrèmol d'Haití en 2010, el qual  va destruir gran part de les infraestructures d'Haití, entre elles facultats de medicina, la qual cosa va suposar una gran carestia de professionals de la salut formats i per tant una organització sense ànim de lucre amb el nom d'Haití Medical Education Project es va fer càrrec de la formació d'estudiants de medicina haitians, en col·laboració amb un equip internacional d'experts metges que s'unien a les aules a través de Vidyo altra plataforma de videoconferències com Skype.