Ampliació pràctica 8

En aquesta entrada podem mostrar la pàgina Educastur http://web.educastur.princast.es/cursos/cursowqp/index.asp?page=1&iPageSize=20&order=nivel&sort=Asc on apareixen moltíssimes webquest per a diverses àrees de coneixement.

Hem de dir que sobre les webquest, aquestes poden tindre diferents noms en funció de la plataforma que s'està emprant:

• Miniquest (1 sessió)
• Blogquest (blogger)
• Tubequest (youtube)
• Earthquest (google earth)
• Geoquest (Google Earth, Google maps)

Una altra proposta en la que podem emprar Google Sites és per a que els xiquets creen la seua pàgina web senzilla que podem emprar per a la presentació de projectes per exemple. No faria la funció de webquest però estaria emprant google sites.

Per últim, en aquest vídeo se presenta la webquest com mode d'ensenyança:

Ampliació pràctica 6

Origen: http://goo.gl/0NHJm

En aquesta entrada parlarem de les aplicacions educatives del Google Calendar. Una bona pràctica podria ser tindre un calendari en la pàgina web del col·legi on aparega el calendari general de festivitats com per exemple els ponts, el dia del pare i la mare, carnestoltes, les vacances de nadal i de estiu. Altre calendari podria ser per als dies especials del col·legi per exemple setmana cultural, fin de curs, graduacions, excursions, etc. I per últim cada curs tendria el seu propi calendari amb les dades dels examens, dates de entrega de projectes i treballs i també els deures que es manen. Els xiquets podrien seleccionar els calendaris que els interessen i a més els pares podrien estar atents del que anem fent a classe. És cert que al fer-lo nosaltres restem autonomia als xiquets i els lliurem de la responsabilitat de fer-ho ells però d'altra banda evitem que als xiquets se'ls oblide apuntar-se els deures en l'agenda i per culpa d'això vinguen a l'escola al dia següent amb la tasca sense fer.

No obstant això, si encara volem que els nostres alumnes participen d'aquesta eina, pense que encara podem fer-ho. Jo propondria que els xiquets pogueren emprar un ordinador de classe (tenint en compte que em de tindre un) i podriem fer que un grup siga l'encarregat del calendari i cada dia, 5 minuts abans de terminar la classe haurien de editar i actualitzar el calendari amb els deures que ha manar el professor, en aquest cas nosaltres.

M'agradaria a continuació inserir el video de promoció del Google Calendar ja que va ser cridaner en que trencava amb els estereotips i em va cridar molt la atenció, d'altra banda, de manera còmica amb el desig de l'home de fer yoga es veu clarament les possibilitats que ens ofereix aquesta eina.

Per últim seria interessant que encara que els xiquets es facen càrrec del Google Calendar, seria necessari que nosaltres, com a docents, tinguem un registre per escrit de les dades més importants ja que si confiem massa en les tecnologies, a voltes poden fallar, com és aquest cas: https://goo.gl/9WuW0Y on en el fòrum de Google es queixen de que estan desapareixent esdeveniments. En concret ací tenim un en concret d'un col·legi.

Origen: propi

Pràctica 6: Google Calendar

Classe pràctica del dia 15-04-16

Per a fer us del Google Calendar primer entrarem en el nostre compte de Google. Una dada important sobre aquest recurs és que podem sincronitzar el calendari del mòbil amb Google Calendar per a que els nostres esdeveniments apareguen en forma de notificació. Com podem vore en la part de arriba a la dreta tenim el dia, setmana, mes, 4 dies o agenda. Açò servix per a determinar la vista del nostre calendari 

A la dreta d'això tenim el botó de "més" en el qual podem imprimir o actualitzar el nostre calendari. També, dalt a la esquerra, on posa hui podem canviar de dia i pasar al següent mitjançant l'us de les fletxes.

A continuació, dalt a la dreta tenim un engranatge amb les opcions. Tenim diferents vistes: normal, còmoda o compacta, no obstant això no s'aprecia massa la diferència entre els tres. Després en configuració és on podem canviar les característiques més importants.

Si observem les següents imatges podem vore totes les opcions que podem editar.

Podem canviar el idioma i país, la zona horària, la data i el format de la hora. Aquests són aspectes necessaris per a un calendari. A més també tenim la possibilitat d'editar la durada de l'esdeveniment o ficar la opció de reunió ràpida on t'enviaria una notificació al teu mòbil 5 minuts abans de que finalize la reunió per a que no s'allarguen més del normal. També podem editar el dia en que que comença la setmana. Nosaltres la comencem en dilluns però per exemple els anglesos la comencen els diumenges. A continuació tenim la opció d'atenuar els esdeveniments, és a dir, que quan un esdeveniment ja ha passat perd brillantor per a indicar que ja no hem de preocupar-nos per ell. A més a més tenim la opció de que els caps de setmana no apareixen en la opció de setmana i de més. També podem editar en la vista predeterminada per a que pugem configurar la nostra agenda en funció del que més ens agrade, per exemple que es mostre una setmana, dia, mes... i podem tindre també una vista personalitzada amb els dies que nosaltres volem (3,4,5,6...). D'altra banda podem determinar la nostra ubicació i el temps atmosfèric per a poder planificar els nostres esdeveniments en funció d'això. A més podem manar els esdeveniments als nostres companys amb els que volem compartir les nostres quedades i fer que Google Calendar ens mostre els esdeveniments que no han sigut acceptat pels nostres companys.. També podem afegir invitacions de forma automàtica al nostre calendari. Aquesta última opció es millor deixar-la per defecte en sí ja que si la canviem se'ns afegiran automàticament totes des invitacions, les acceptades, les denegades i les que encara no han contestat, de manera que se'ns formarà una barreja de invitacions que faran molt confús en nostre calendari.També podem afegir videotrucades per a fer esdeveniments mitjançant Hangouts. D'aquesta manera, quan arrive l'hora de l'esdeveniment, t'arriba una notificació amb la URL de la videoconferència que has de tindre. Aquesta URL és privada de manera que ningú es pot ficar. D'altra banda podem afegir altres tipus de calendaris com el xinés el persa o el jueu.

A continuació, una vegada guardada la configuració i ja havent tornat a la part principal si punxem en un event podem editar-lo amb detalls del calendari, compartir el calendari o editar les notificacions. 

Si punxem en editar notificacions podrem vore el següent:

Podrem editar les notificacions per a que se'ns notifique mitjançant una ventana emergent o mitjançant un correu. A més també podem editar el temps d'antelació amb que se'ns envia. I podem afegir fins a 5 notificacions més per a diferents dies i configurar-les segons el temps d'antelació amb que se'ns envien i el mode en que ho fan. Baix tenim altres tipus de notificacions com per exemple la d'agenda diària on el mòbil ens envia tots els dies a les 5 del mati la nostra agenda del dia.

A la pestanya de la esquerra apareix compartir aquest calendari. Ací editarem les persones amb les que volem compartir les nostres rutines. Si no volem que el nostre calendari no siga públic, haurem de agregar el correu dels companys amb els que volem compartir-ho.

En altra pestanya més a la esquerra tenim els detalls del calendari on podem afegir una descripció o podem adjuntar en forma de codi HTML

Baix del tot podriem borrar el nostre calendari i aleshores aniria a la paperera que està en la pertanya de dalt a la dreta.

Per a finalitzar explicarem com crear un calendari nou i un esdeveniment nou. Per a crear un calendari nou seguirem la següent ruta: configuració>calendari>crear un calendari
I per a crear un esdeveniment simplement farem click en el botó roig que diu crear en la pantalla principal.

Al crear el nostre esdeveniment li donarem un color, una data i hora i configurarem la privacitat del mateix.

I ja hem terminat.
Ací tenim un exemple:

*Totes les imatges d'aquesta entrada són d'origen propi

Ampliació teoria tema 10

En aquesta entrada anem a destacar el us de dues plataformes o recursos que podem emprar en la nostra aula. Són Twiducate i twitter curator.

Origen: http://goo.gl/b91AjJ

En primer lloc començarem amb Twiducate. Aquesta és una ferramenta interesantísima que servix per a crear xarxes socials en l'àmbit educatiu. Els professors tan sols han de crear un compte i començar a gestionar les xarxes que utilitzarem amb els nostres alumnes, als quals afegirem. Dins de l'aplicació, comptem amb un editor de text i podem agregar enllaços i imatges. Quins usos educatius podem donar-li? Sobre aquesta qüestió podem vore el enllaç http://goo.gl/RkFC9y on se'ns adverteix que hem de començar afegint els nous recursos a poc a poc i començant pels que ja sabem com emprar com Facebook, Twitter o els blogs. La pàgina la podem trobar en el següent enllaç http://www.twiducate.com/. A més ací tenim el vídeo de presentació de la aplicació:

En ell s'explica que els nostres estudiants formen part de la revolució digital on empren Internet per a divertir-se però també per a aconseguir informació i fer treballs i mitjançant Twiducate motivem als estudiants a prestar atenció i a gaudir amb l'aprenentatge. És com el Twitter original però per a educació.

Per últim ací tenim un enllaç http://wikisaber.es/comunidadwiki/blogs/blogpost.aspx?id=15818 sobre la edat de registre i privacitat, comunicació, grups privats, objectes de la red, objectes educatius i unes conclusions finals.

Origen: https://goo.gl/ZEqtFS

D'altra banda està Twitter Curator. Aquesta és una ferramenta desenvolupada per Twitter mitjançant el qual crees projectes en el que es cerquen diferents temes de diferents països on es poden vore les tendències actuals. Es poden fer col·leccions amb twits i podem emprar aquesta opció per a demanar als nostres alumnes que cerquen qualsevol tema. Per exemple podem demanar opinions de gent sobre un tema d'actualitat. Tota aquesta informació però de forma més ampliada i detallada a mode de tutorial es presenta a aquest vídeo:

Podem trobar la pàgina en el següent enllaç https://curator.twitter.com/. Per últim tenim un article de presentació per part de Twitter en el que s'expliquen els advantages de la plataforma així com la col·laboració d'empreses de medis, companyies de producció, emissores de radio i cadenes de TV, administracions locals e inclús sales de concerts i events. Podem trobar-lo ací https://goo.gl/qbe660.

Ampliació teoria tema 9

Sobre aquesta entrada tenim que proposar per a més informació aquest enllaç on ens mostra propostes pràctiques que fer amb videotrucades a més de exposar alguns avantatges i disadvantages que té. http://canaltic.com/blog/?p=2016.

Ací tenim un vídeo on s'empra Skype per a fer una classe de primer de primària en un col·legi d'Alacant. Podem vore que els xiquets mantenen l'atenció constantment. És necessari que hi hagen dos professores, en aquest cas està la professora de pràctiques i la professora normal.

En aquest enllaç s'explica la experiència http://goo.gl/5Aworf

També podem emprar esta plataforma per a parlar amb gent important que tenen una agenda ajustada i no sempre poden assistir al col·legi. Un exemple és aquesta conferència amb el director de cine Borja Mucientes en un col·legi de Galícia amb la classe de cinquè de primària. Aquesta experiència pot ser molt interessant ja que trenquem amb les barreres i a més els xiquets tenen la possibilitat de preguntar coses i trobar exemples i models a seguir.

Per últim, emprar les videoconferències podrien no emprar-se com una cosa puntual. Seria genial que totes les classe foren gravades i que si alguna vegada un xiquet està malalt o està ingressat en l'hospital i va a faltar durant un llarg període de temps poguera atendre a la classe sense necessitat d'estar present.

Per a finalitzar m'agradaria compartir el següent enllaç amb vosaltres http://dim.pangea.org/revistaDIM24/docs/BPvideoconferenciajmanuelsaez.pdf en ell s'exposa un projecte d'interculturalitat mitjançant Skype. Es tracta d'un projecte de diverses escoles de tot el mon que participen fent videoconferències on els alumnes comparteixen les seues inquietats i preguntes. Segons ens expliquen el idioma per defecte en totes les videoconferències és el anglés però de vegades als alumnes d'altres països els interessa practicar el seu castellà i parlen en espanyol. Altres vegades es fa una dinàmica diferent, es diu Mystery call i consisteix en una trucada a un lloc misteriós on han de fer preguntes al seu conferenciant per a endevinar el lloc al que estan trucant. La plataforma que empren per a comunicar-se es la següent: http://hlwskypers.pbworks.com/w/page/36437388/h(ooked-on-)-l(inks)-w(orldwide en aquest enllaç classifica les escoles per continents en una taula i amb descripcions breus sobre la conferència com edat dels conferenciants, temàtica de la que es pretén parlar o el idioma en la que es pretén fer la comunicació.

Per a terminar i a mode de curiositat exposem el següent enllaç http://www.vidyo.com/wp-content/uploads/2013/10/Vidyo-HME-CStudy-US.pdf que és un article sobre el terratrèmol d'Haití en 2010, el qual  va destruir gran part de les infraestructures d'Haití, entre elles facultats de medicina, la qual cosa va suposar una gran carestia de professionals de la salut formats i per tant una organització sense ànim de lucre amb el nom d'Haití Medical Education Project es va fer càrrec de la formació d'estudiants de medicina haitians, en col·laboració amb un equip internacional d'experts metges que s'unien a les aules a través de Vidyo altra plataforma de videoconferències com Skype.

Ampliació tema 8

En aquesta entrada anem a desenvolupar el tema de les webquest. En primer lloc, és important fer llum sobre el creador de la idea de les webquest. Ell es diu Bernie Dodge. En el següent enllaç http://goo.gl/Liag7K es mostra una xicoteta descripció de qui és i una interessant entrevista sobre com descrivia el desenvolupament del seu model de webquest, còm va començar, quant de temps va terme el desenvolupament del format webquest, còm beneficia als alumnes o als professors, etc.

En una de les respostes que dona Dodge ell expressa el següent: "La tasca ha de ser més que simplement respondre a una sèrie de preguntes o regurgitar el que ja està en la pantalla. De forma ideal, la tasca ha de ser una versió proporcionalment reduïda de alguna cosa que els adults fan en el seu treball, en el món exterior a l'escola".

Seguint aquesta opinió desenvoluparem la nostra proposta pràctica. Jo em basaré en la afirmació de Joseph Joubert "Ensenyar és aprendre dues vegades". És a dir, per a evitar que els xiquets simplement responguen questions, els ensenyarem a crear les seues pròpies webquest. Podríem adaptar les webquest i emprar-les per a ajudar als alumnes a repassar quan terminem una unitat del llibre de qualsevol assignatura. 

En aquest enllaç es mostra una descripció a mode de curs ràpid sobre com fer una webquest http://www.aula21.net/Wqfacil/index.htm que podem emprar per a explicar com fer les webquest als nostres alumnes. A més, ací tenim una plantilla per a ajudar als nostres alumnes també http://www.aula21.net/Wqfacil/webquest.htm. Com podem observar en les parts que ha de tindre la webquest, és evident que per a fer el que volem haurem d'adaptar-lo. Per a la nostra proposta els xiquets hauran de posar en la introducció el nom del creador de la webquest (el nom del alumne), el curs, la assignatura sobre la que es van a proposar les preguntes i el tema del llibre amb el que es correspon. En la part de tasca els xiquets proposaran 5 preguntes, tres de tipus test (amb 4 opcions de resposta) i dos de desenvolupament.

En la part de procés, com que no hi ha procés i sols hi ha que respondre, el alumne posarà en què pàgina del nostre llibre està la resposta  de cada una de les preguntes i en la part de recursos s'adjuntarà una captura de pantalla de la pàgina del llibre que correspon. Si tenim la sort de que tenim llibres electrònics a les hores posaran l'enllaç de la editorial on es troba el llibre.

Per últim en la part d'avaluació els xiquets hauran de posar les respostes a les preguntes posant el número de la pregunta a la que correspon i posant la resposta. Per últim en la conclusió podem animar als alumnes que posant un comentari, anotació o missatge d'ànim per a l'estudi. Aquesta última part no seria obligatòria però donaria un punt de creativitat a la webquest.

I quedaria més o menys una cosa així:

Una vegada feta es compartiran de manera que tota la classe puga resoldre les webquests dels seus companys.

D'altra banda, si sols utilitzem les webquests per a avaluar nosaltres, una pàgina web molt útil amb webquests i caces del tresor és la següent on apareixen preguntes per als nivells d'infantil, primària, secundària i fins i tot universitat. http://www.cepejido.es/phpwebquest/procesa_index_tipo.php. Altra pàgina que ens pot ajudar és la seguent http://diarium.usal.es/anagv/diseno-de-webquest/. Està desenvolupada per la universitat de Salamanca i té enllaços com un talles per a prendre a dissenyar webquest o exemples de webquests per a primària.

*Totes les imatges d'aquesta entrada són d'origen propi

Teoria tema 10

TEMA 10: XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ:TWITTER I FACEBOOK (tema 16 en el manual)

Índex

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials.
2. Tipus de xarxes socials.
3. Usuaris potencials.
4. Twitter i Facebook.
5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials.

   Algunes de les seues característiques mes importats són:

• Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.
• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança
• Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc. en una mateixa interfície.
• Com exemples de xarxes socials mes importants:
• Facebook, Twitter, MySpace, Ning, SecondLife, Tuenti.

2. Tipus de xarxes socials 

   Segons activitat

• Microblogging. Permet enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk
• Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Secont Life, Haboo
• Geolocalització. Permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki
• Marcadors socials. A través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen enllaços per ser compartits. Digg, Diigo.

   Segons contingut (pag 311)

• Fotos. Permet emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Frickr, Fotolog, Panoramio.
• Música. Permet escoltar música ademés de classificar-la i compartir-la. Last Fm, Grooveshark.
• Vídeos. Permet crear perfils i llistes d'amics. Youtube, Vimeo
• Documents. Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.
• Presentacions. Permet classificar i compartir les seves presentacions professionals. Slidesahare.
• Notícies. Permet veure la informació que mes interessa. Digg. Meneame.
• Lectura. Es poden classificar les preferències literàries. WeRead

3. Usuaris potencials.

• "Social media selector". Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%)
• "Simple social networs". Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%)
• Trend followers. L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes construeixen el seu propi leivmotive (forma d'actuar) (19%)
• "Social media addicts". Tenen una clara intencionalitat professional (10%)

4. Twitter i Facebook.

   Twitter

• La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari.
• Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris.
• Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-los únicament a seguidors.

Facebook

• Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerberg.
• Originalment era un joc per a estudiant de la Universitat de Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.
• Disposa d'una llista d'amics i un grup de pàgines on es pot reunir gent d'interessos comuns.
• Existeix la possibilitat d'incloure fotos i vídeos al mur.

5. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.

   Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

• Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
• Informacions de caràcter més oficials, com beques, dades d'examens...
• Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades.

   Establir un canal de notícies en diferit mitjançant l'ús dels witgets que permet publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

   Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

   El primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Cree tres grups, un per a cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes, el accés al grup és per invitació.

   Els esdeveniments, a través dels quals vull anar refrescant la memòria dels meus estudiants respecte d'activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que es part de la vida escolar i que anotem en les...

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions...

Mathematical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fòrmules matemàtiques, aquestes fòrmules s'escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teues notes amb format de WordCat, el catàleg més gran del món.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

Teoria tema 8

Classe de teoria  del dia 6-04-16
Aquesta entrada fa referència al tema 8:Eines de la web 2.0, el qual desenvolupa el aprenentatge sobre la webquest. En el manual, aquest tema està explicat en les pàgines 256-260.

Índex

1. Definició de webquest 
2. Tipus de webquest
3. Parts d'una webquest
4. Exemples de webquest
5. Definició de caça del tresor
6. Exemples

1. Definició de webquest

• Una forma d'utilitzar didàcticament internet.
• Una activitat de recerca d'informació de forma guiada.
• L'activitat se centra en l'ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en la recerca.
• Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.
• El docent orienta tot el procés.

2. Tipus de webquest

   Webquest a curt termini

• És l'adquisició i integració del coneixement d'un determinat contingut d'una o diverses matèries.
• Es dissenya per a ser acabat d'un a tres períodes de classe.

  Webquest a llarg termini

• Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe.
• Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d'una presentació amb una eina informàtica.

3. Parts d'una webquest

• Introducció, que representa el plantejament general de la Webquest a tot el grup.
• Tasca, s'identifica amb l'objectiu final de la Webquest, allò que ha d'elaborar-se al acabar la Webquest,
• Procés, on s'indiquen les activitat i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.
• Avaluació, on s'indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.
• Conclusió, on apareixen unes reflexions finals.
• Orientacions per al professor, on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe.

4. Exemples de webquest

• Alumnes moguts: https://sites.google.com/site/alumnesmoguts/home
• Cuidem el planeta: https://sites.google.com/site/cuidemelplaneta/home
• WEbquest plató http://www.xtec.cat/~lmonteis/wqplato/index.htm

Font bibliogràfica http://.webquest.xtec.cat/enlla/

5. Definició de caça del tresor

• La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d'adreces o pàgines web de les quals poden extraure's o inferir-se les respostes.
• Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tots els coneixements que s'han desenvolupar en els passos anteriors.
• Són una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classe sota el principi que "primer és la metodologia i després la tecnologia".
• Presenta l'avantatge que esta metodologia es pot utilitzar sense internet per a això són necessaries revistes, periòdics i/o llibres

6. Exemples

• http://www.aula21.net/cazas/ejemplos.htm

Teoria tema 9

Classe teòrica del dia 6-04-16
Aquest tema correspon al tema 21 del llibre, que correspon amb la pàgina 399.

Índex

1. Què és la videoconferència
2.  Tipus de videoconferències
3. Aplicacions educatives
4. Eines de videoconferència

1. Què és la videoconferència?

• El conjunt de programari (software) i maquinari (hardware) que permet la connexió simultànea en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distints com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.
• És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.
• És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
• Permet una comunicació bidireccional
• Facilita la comunicació independentment de l'espai.
• Permet incorporar diferents tipus de recursos.
• Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

2. Tipus de videoconferències

   En funció del suport tecnològic:

• Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.
• Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per a funcionar
• Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori.

   En funció del nombre de connexions que es realitzen:

• Videoconverencies punt a punt. Existeien dos equips conectats
•  Videoconferències multipunt. Mes de dos equips connectats

3. Aplicacions educatives (pag 404-405 i 407 tabla 1.2)

   Educació a distància

• Cursos, lliçons i tutories.
• Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre.
• Tutoria remota per atenció personal.
• Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.
• Cursos oberts fora d'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal.

   Consulta a experts

• Panell de discussió.
• Un expert respon qüestions.
• Esdeveniments remots.
• Contacte amb investigadors del camp.
• Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments.

   Projectes Multicentre

• Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
• Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles.
• Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
• Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.

   Activitats professionals

• Observació de pràctiques i discussió posterior.
• Cursos per a professors en servei.
• Tutorització de pràctiques remotes.
• Intercanvis i discussió de mètodes.

   Activitats comunitàries

• Sessions Parlamentàries.
• Suport a interessos especials.
• Educació d'adults.
• Trobades virtuals amb personalitats.

4. Eines de videoconferència

• Skype. És un programari que has d'instal·lar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.
• Ichat. És un programa de MAC per realitzar videoconferències encara que com funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programari gratuït
• Adobe Connects. És de la suite Adobe de pagament permet segons les versions la possibilitat d'establir rols als usuaris, compartir arxius, pissarra, gravar sessions.

A banda del que està exposat en el índex, és prou important conèixer el següent:

Criteris d'avaluació de la conferencia

• funcionament d'equips
• tecniques i estratègies emprades
• cordinació amb el personal responsable
• materials
• temps

Fases de la videoconferència:

• preparació
• desenvolupament
• activitas d'extensió