martes, 1 de marzo de 2016

Ampliació teoria tema 3

En primer lloc desenvoluparem a aquesta entrada un poc més el punt 1 sobre e-learning. Sobre els protocols de TCP/IP, podem explicar-los millor amb aquesta imatge:
Origen: Propi
El nostre pc està connectat a un servidor amb el qual es comunica mitjançant el protocol de TCP/IP que són una sèrie de codis escrits en binari, es a dir, amb zeros i uns. D'aquesta manera comparteixen la informació.

Sobre aquest tema és important tindre en compte la seguretat de la pàgina web. El professor ens va advertir que no havíem de comprar mai una pàgina web que no siga hpps. La "s" del final indica que la pàgina està baix un protocol segur, es a dir que no ens poden furtar les dades que nosaltres introduïm ací.

D'altra banda, sobre el punt 2 (característiques del E-learning) és important sobresaltar una d'aquestes característiques que és la de que els materials s'adapten a la velocitat de cadascun. Un exemple, encara que molt vell i quasi diria que va ser el primer, sobre la utilització de TIC com una forma per adaptar l'aprenentatge a la capacitat i velocitat de cada alumne va ser la màquina d'ensenyar d'Skinner.


Passant a una altra part d'aquest punt, crec necessari exemplificar les diferències entre eines síncrones i asíncrones ja que segons el professor són uns termes que es solen confondre. Síncrona significa "al mateix temps" i asíncrona significa "NO al mateix temps". Alguns exemples de cadascun poden ser: Skype és una eina síncrona ja que els dos interlocutors estan rebent la informació al mateix temps. No obstant això, un xat o un forum serien exemples d'eines asíncrones ja que una vegada has escrit, l'altre interlocutor rep el missatge i pot respondre uns segons més tard o uns minuts o unes hores o fins i tot uns dies (com passa als forums). L'interlocutor no te per que respondre a l'instant.

Altre tema que n'hi ha que matisar és la característica de Multimèdia/hipertextualitat-hipermèdia. Multimèdia i hipermèdia són el mateix, són una barreja de so i imatge, mentres que la hipertextualitat sols implica escriptura, referint-se a l'escriptura en internet

Per últim, al punt 5 crec que és necessari explicar la definició de Amar sobre el B-learning. Ell defen la utilització del que serien les e-eines (o eines virtuals) i les t-eines (o eines tradicionals). Exemples de eines tradicionals poden ser un llibre, diccionari, mapa, atles...

Per a finalitzar, ací deixe alguns enllaços interessants sobre aquest tema:

Diferència B-learning i E-learning. Ací es mostra un document on s'expliques les principals coincidències, diferències i detalls sobre el b-learning i el e-learning. Crec que és necessari ampliar aquest tema perquè moltes vegades es pot confondre o preguntar-nos on està el límit entre un i l'altre.
- Què és Moodle? Aquest és un clar exemple de plataforma educativa que podem emprar per a la part virtual del b-learning o el e-learning. Mitjançant aquesta els xiquets poden treballar en casa però també han d'assistir a classe.
- Què és MOOC? Els MOOCs són un altre exemple de plataforma per a afavorir un aprenentatge virtual. Es tracta de cursos gratuïts que els xiquets poden fer.

- Notícies sobre E-learning. En aquest document es presenta una comparativa de països que més empren el e-learning.

- Exemple real d'un context b-learning a un aula de matemàtiques. Pense que és important aprendre dels que ja ham posat en marxa aquest projecte i vore quins han sigut els seus errors per a no cometre'ls nosaltres també.

Personalment jo soc més pro b-learning (que combina l'aprenentatge virtual i el presencial) que del e-learning. Crec que les eines que ens permeten fer un aprenentatge a distància són molt útils (com ara el YouTube), però també és necessari un aprenentatge presencial, d'experimentar, de tocar el que fas. Per exemple, cóm vas a saber el tacte de les coses a traves d'una pantalla? com vas a vore a través d'un microscopi a través d'una pantalla? o cóm vas a gaudir d'una bona història d'un llibre a través d'una pantalla? Crec que és important saber on està el límit.

Per a terminar una proposta que jo faria seria fer un projecte MOOC. Aquest consistiria en que els xiquets hauran de ficar-se en la plataforma MOOC i vore quins cursos n'hi ha que podrien ser interessants. Els xiquets hauran d'inscriure en un i una vegada acabat cada xiquet exposarà a la classe el que ha aprés en el seu curs. L'objectiu que intentem assolir amb aquesta pràctica es potenciar els MOOCs ja que si mai has fet ningú, tal volta no siguen massa atraients i a més potenciariem el b-learning. Alguns exemples de MOOC que els xiquets poden emprar són:

  • ¡A programar! Una introducción a la programación
  • Cómo introducir la programación y la robótica educativa en todas las materias.
  • La lectura es un regalo
  • Buscar en Internet

No hay comentarios:

Publicar un comentario